Fou un dels primers autors que dedicaren la seva atenció a la sarsuela romàntica. Es formà musicalment a Saragossa i, segons B.S. Saldoni, probablement formà part del cor de la seu aragonesa o del santuari d’El Pilar. Posteriorment es traslladà a Madrid, on sembla que fou professor de música i arribà a esdevenir mestre de música honorari de la família reial. Fou a Madrid que començà a interessar-se per la composició d’òperes i el 1831 estrenà Enrico e Clotilde, d’estètica italianitzant. L’èxit li arribà el 1832 amb El rapto, amb llibret de M.J. de Larra, obra que desencadenà la polèmica sobre el seu caràcter d’òpera o de sarsuela. El 1834 es traslladà pensionat a Itàlia i visità Bolonya, Roma, Nàpols, Milà i Venècia. A Itàlia estrenà diverses òperes, com ara Luisa della Vallière, presentada al Teatro alla Scala de Milà el 1845 i que obtingué força èxit. L’editora Ricordi de Milà li publicà Le sere d’autunno al monte Pincio, conjunt de peces per a veu i acompanyament instrumental. De retorn a Espanya, segurament l’any 1846, es dedicà a la composició de sarsueles, com Un embuste y una boda (1851) o Los mosqueteros de la reina, aquesta darrera potser la seva obra de més èxit.