Fou un dels personatges més importants pel que fa a l’evolució de la música religiosa a la Península Ibèrica el darrer terç del segle XIX. Membre d’una família de músics, es traslladà de jove a Valladolid per estudiar al seminari conciliar i el 1890 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat. La seva formació musical fou en bona mesura autodidàctica, llevat d’algun mestratge ocasional, com el de F. Gorriti. Conegué l’obra de J.S. Bach, C. Franck i C. Gounod, com també la dels cecilianistes alemanys i de la polifonia del segle XVI, bagatge que ajudà a configurar el seu estil. Músic de prestigi, les seves obres han estat interpretades fora de l’Estat espanyol. La producció de Goicoechea està dedicada exclusivament a la música religiosa, tot destacant el Miserere i el Christus factus est, unes obres amb les quals aconsegueix efectes de notable grandiositat amb una relativa simplicitat de recursos. Al principi del segle XX començà a interessar-se cada cop més per la música polifònica del Renaixement, fet que es reflectí en les seves creacions. Dirigí l’Orfeón Vasco-Navarro, formació que sota la seva tutela arribà a altes cotes de qualitat, i introduí la formació musical, abans inexistent, al seminari de Valladolid.