Francisco Guerrero

(Sevilla, 1528 — Sevilla, 1599)

Compositor andalús.

Vida

Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment. A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales. La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542. El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats. Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres. El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que aconseguí el 1554, si bé hi renuncià. Viatjà molt per la Península i per Itàlia, especialment per a supervisar l’edició de les seves obres, i es desplaçà a Terra Santa, viatge que quedà reflectit en el seu llibre El viaje de Jerusalén que hizo Francisco Guerrero (Barcelona, 1590), reeditat repetidament. Compongué molta música religiosa de gran qualitat, molta de la qual fou impresa a Sevilla, Venècia, París i Lovaina en vida del compositor. Se’n coneixen divuit misses, moltes basades en materials preexistents, i més de 150 motets i altres composicions litúrgiques, especialment himnes, salms i magníficats, en les quals es demostra la seva gran inspiració i solidesa tècnica. També escriví força cançons profanes, algunes de les quals edità amb textos religiosos en la col·lecció Canciones y villanescas espirituales (Venècia, 1589). Moltes de les seves obres aparegueren en col·leccions antològiques i en arranjaments per a tabulatures instrumentals. La seva música fou molt apreciada i es continuà interpretant encara durant molt temps després de la seva mort, especialment a Hispanoamèrica. Francisco Guerrero gaudí de gran fama i prestigi i és considerat un dels representants principals de l’anomenada escola polifònica andalusa i de tot el Renaixement musical ibèric, al costat de figures de la talla de Morales o Tomás Luis de Victoria. Francisco Pacheco en redactà una semblança biogràfica en el cèlebre Libro de descripción de verdaderos retratos de ilustres y memorables varones (Sevilla, 1599).

Obra
Música vocal religiosa

Sacrae cantiones, vulgo moteta nuncupata, 4, 5 v. (publ. 1555); Psalmorum, liber primus: accedit Missa defunctorum, 4 v., perdut (publ. 1559); Canticum beatae Mariae, quod Magnificat nuncupatur, per octo musicae modos variatum, 4-6 v. (publ. 1563); Liber primus missarum, 4, 5 v. (publ. 1566); Motetta, 4-6, 8 v. (publ. 1570); Missarum liber secundus, 4-6 v. (publ. 1582); Liber vesperarum, 4-6, 8 v. (publ. 1584); Passio D.N. Jesu Christi secundum Matthaeum et Joannem, 5 v. (publ. 1585); Canciones y villanescas espirituales, 3-5 v. (publ. 1589); Motecta, liber secundus, 4-6, 8 v. (publ. 1589); Passionarium secundum quatuor evangelistas, 4, 5 v.; 2 motets (Beata Dei genetrix, 6 v.; Pastores loquebantur, 6 v., se’n conserva només una veu)

Diversos

11 cançons profanes, 3-5 v.; 21 obres religioses i profanes tabulades per a viola de mà

Bibliografia
  1. González Barrionuevo, H.: Francisco Guerrero (1528-1599): Vida y obra. La música en la catedral de Sevilla a finales del siglo XVI, Cabildo Metropolitano de la Catedral de Sevilla, Sevilla 2000
  2. Llorens, J.M. i Querol M., ed.: Francisco Guerrero: Opera omnia, Monumentos de la Música Española, CSIC, Barcelona 1959-99
  3. Stevenson, R.: La música en las catedrales españolas del Siglo de Oro, Alianza, Madrid 1993
Complement bibliogràfic
  1. Guerrero, Francisco; García Julbe, Vicente; Querol i Gavaldà, Miquel: Opera omnia, vol. I: canciones y villancicos espirituales..., Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1955-1957
  2. Guerrero, Francisco; Llorens i Cisteró, Josep Maria; Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. III: Motetes I-XXII, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1978
  3. Guerrero, Francisco; Llorens i Cisteró, Josep Maria; Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. VI: Motetes XXIII-XLVI, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1987
  4. Guerrero, Francisco; Llorens i Cisteró, Josep Maria; Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. IV: Missarum Liber Primus, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1982
  5. Guerrero, Francisco; Pedrell i Sabaté, Felip: Hispaniae schola musica sacra opera varia (saecul. XV, XVI, XVII et XVIII). Vol. II: Franciscus Guerrero, Juan Bautista Pujol y Cª, Editores, Barcelona 1894
  6. Guerrero, Francisco; Llorens i Cisteró, Josep Maria; Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. VII: Missarum Liber Tertius, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1991
  7. Guerrero, Francisco; García Julbe, Vicente; Querol i Gavaldà, Miquel: Opera omnia, vol. II: canciones y villanescas espirituales, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1957
  8. Guerrero, Francisco; Llorens i Cisteró, Josep Maria; Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. V: Missarum Liber Secundus, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1986
  9. Guerrero, Francisco; Llorens i Cisteró, Josep Maria; Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. VIII: Missarum Liber Quartus, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1996
  10. Guerrero, Francisco; Llorens i Cisteró, Josep Maria; Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. IX: Missarum Liber Quintus, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1997
  11. Guerrero, Francisco; Llorens i Cisteró, Josep Maria: Vísperas de Reyes, de Francisco Guerrero, Junta de Andalucía; Fundació Jaume Callís, Barcelona 1997