Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo. Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid. La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona. Fou amb aquest títol que J. Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols. Títols com Los gavilanes (1923), El huésped del sevillano (1926) o La rosa del azafrán (1930) sobresurten en el catàleg d’una obra vinculada amb el melodisme folklòric, amb la qual aconseguí una gran acceptació per part del públic.