Vida
Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola (solfeig i piano). Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé. El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A. Decaux i composició amb A. Sérieyx. El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O. Neitzel. De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà importants obres corals i simfòniques. El 1910 presentà l’òpera basca Mirentxu, amb la qual obtingué un gran èxit. Deu anys després obtingué un èxit encara més gran amb l’estrena d'Amaya, que fou interpretada en diferents països europeus. El 1927 fou nomenat professor d’orgue de l’Acadèmia de Música de Bilbao, i posteriorment, professor d’harmonia del Conservatori de la mateixa ciutat. Després de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Madrid, on fou professor d’orgue del Real Conservatorio de Música y Declamación, centre que dirigí des del 1956 fins a la seva mort. L’obra musical de Jesús Guridi és considerada com una de les més representatives del nacionalisme musical basc. Fruit de la seva excel·lent fomació, les Diez melodías vascas (1941) i la Sinfonía pirenaica (1946) destaquen en el catàleg de les seves obres orquestrals. El 1956 obtingué el Premi Òscar Esplà per la seva Fantasía homenaje a Walt Disney, per a piano i orquestra.
Obra
Música escènica
Amaya, òpera (1910-20); Mirentxu, idil·li líric basc (1a versió, 1910; 2a versió, 1934; 3a versió, 1947; 4a versió, 1967); El caserío, sars. (1926); La meiga, sars. (1928); La cautiva, sars. (1931); Mandolinata, sars. (1934); Mari-Eli, sars. (1936); La bengala, sainet líric (1939); Ballet vasco, ballet (1941); Pescadores de Ondarroa, ballet (1942); Déjame soñar, sainet líric (1943); Peñamariana, retaule popular (1944); Boda de rumbo, ballet (1946); La condesa de la Aguja y el Dedal, sars. (1950)
Orquestra
Elegía para violín, vl., orq. (1907); Leyenda vasca, poema simf. (1915); En un barco fenicio (1925); Diez melodías vascas (1941); Sinfonía pirenaica (1946); Fantasía homenaje a Walt Disney, pno., orq. (1956)
Altres obres instrumentals
Cuatro romanzas sin palabras, pno. (1900-01); Quatorze morceaux pour piano (1905); Ocho cantos populares vascos para piano (1917); Dos bocetos para violín y piano (1931); 2 quartets de c. (núm. 1, sol M, 1933; núm. 2, la m., 1949); Canzonetta en sol menor, vl., pno. (1938); Danzas viejas, pno. (1939); Diez melodías vascas, pno. (1941); Variaciones sobre un tema vasco, org. (1948); Escuela española de órgano, org. (1951); Cuatro cantigas de Alfonso X ’El Sabio', org. (1953); Ocho apuntes para piano (1954); La del alba seria, arpa (1960)
Música vocal
Así cantan los chicos, cor, orq. (1908); 3 sèries de cançons populars basques, 4-8 v. (1913-23); Misa de Requiem, 2 T, B., qt. c. (1921); Eusko Irudiak (Cuadros vascos), cor, orq. (1922); Misa de San Ignacio, 3 v., org. (1922); Te Deum, 2 T., B., org. (1937); Síntesis de ’Amaya', cor, orq. (1951); Misa en honor de San Gabriel, S., T., B., org. (1955); 1 rèquiem, 1 tedèum, 1 avemaria, 1 Tantum ergo, motets, nombroses obres corals, arranjaments de cançons populars i cançons