Format com a violinista a l’Escola de Música de Saragossa, fou deixeble de M. Arnaudas en les disciplines d’harmonia i composició. Concertino titular de l’Orquestra del Teatre Principal de Saragossa, inicià la seva carrera compositiva el 1904 amb l’estrena de La escalera de los duendes, al Teatre Campos Elíseos de Bilbao, i de La rabalera (1904), a Saragossa. Més tard es traslladà a Madrid, on, amb el suport de Chapí, pogué oferir diferents títols sarsuelístics. El punt d’inflexió en la carrera de Luna arribà el 1910 amb l’estrena, al Teatre Cervantes de Sevilla, de la sarsuela Molinos de viento, considerada un dels títols canònics del gènere. L’èxit que obtingué fou el punt d’arrencada d’una carrera amb nombroses creacions, algunes endinsades en el gènere de l’opereta. Aquest és el cas de La canción húngara (1911), fortament influïda per La vídua alegre, de Franz Lehár. A partir del 1914 s’immergí en les tasques de direcció i d’empresari musical al capdavant del Teatro de la Zarzuela. Gràcies a la seva labor, compositors com A. Vives, J. Turina, M. de Falla o J. Guridi pogueren veure estrenades les seves obres. Si bé en algunes ocasions s’ha volgut identificar Pablo Luna únicament com el compositor de Molinos de viento, cal no oblidar-ne un altre títol important com és El niño judío, estrenada al Teatre Apolo el 1918. Fortament influït per les directrius estètiques de Chapí, la coneixença de F. Lehár fou fonamental per a obrir nous horitzons musicals en el seu ideari estètic, i en el de tot el gènere de la sarsuela. En el seu catàleg hi ha també obres orquestrals i música per al cinema.