Després d’acabar la carrera de piano al Conservatori de Madrid (1910), completà els estudis de composició a la Schola Cantorum de París (1912-14). Obtingué la seva formació musicològica en cursos de l’École des Hautes Études i el 1916 ingressà al Centro de Estudios Históricos de Madrid. Col·laborà en diverses publicacions, i fou conferenciant, director dels cors de les Misiones Pedagógicas i professor al Conservatori de Madrid. A més, exercí nombrosos càrrecs en centres d’estudis i diverses entitats musicals. Del conjunt de la seva obra musicològica destaca el recull de cançons populars de diverses parts de l’Estat espanyol, especialment d’Astúries i Lleó, que posteriorment s’integraren en el Romancero Espanyol preparat per Ramón Menéndez Pidal. El 1939 s’exilià a Anglaterra, on prosseguí la recerca musicològica i participà en els programes de folklore de la BBC londinenca.