La seva extensa obra historiogràfica i filològica fou fonamental en la definició de la identitat espanyola de matriu castellana. Segons ell mateix declarà, la música era un dels pocs camps de les humanitats que no li despertaven un interès especial i dels quals no posseïa uns coneixements aprofundits. Malgrat això, inclogué nombroses referències sobre teòrics i tractadistes musicals dels segles XVI al XVIII en la seva Historia de las ideas estéticas en España (cinc volums, 1883-91). Com ell mateix reconeix, la totalitat de la documentació i les opinions sobre la temàtica musical procedeixen de Francisco Asenjo Barbieri, que hi col·laborà estretament.