Membre (1901) i director (des del 1916) de la Real Academia Española, la seva obra se centrà en la gènesi i l’evolució de la llengua i la li teratura castellanes, camp en el qual feu aportacions cabdals, com ara els estudis Cantar de Mio Cid (1908-12), Infantes de Lara (1926), Orígenes del español (1926) i Flor Nueva de Romances Viejos (1928), aquest darrer sobre la lírica tradicional castellana. Per a la musicologia tenen un interès especial Poesía juglaresca y juglares (1924), obra que compila una abundant documentació sobre diversos aspectes de la música medieval profana, i també els nombrosos reculls de romances.