Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna. Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa. La seva faceta més important és la de teòric. Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos (Saragossa, 1683) i els dos toms d'Escuela música, según la práctica moderna (Saragossa, 1723-24). Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època. Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics contemporanis. També s’han conservat alguns exemples de la seva activitat com a compositor.