J.S. Bach: Passacaglia i fuga en do m, BWV 582
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
El més habitual és que tingui caràcter melòdic (i que estigui situat en el baix, d’on prové l’expressió ‘baix obstinat’) o bé harmònic. En tots dos casos, és molt freqüent que la presència de l’ostinato comporti el desenvolupament d’unes variacions. De fet, l’ostinato és una tècnica compositiva molt associada a tipus de variacions com ara la passacaglia o la xacona. D’aquesta manera, en el cas del baix obstinat, la constant variació de les altres parts subratlla el caràcter obstinat del disseny repetit, i a la inversa, la invariabilitat del disseny repetit posa de manifest la progressió de les variacions. Però no sempre la presència d’un ostinato comporta el desplegament d’unes variacions, com es pot comprovar en el ‘Crucifixus’ de la Missa en si m, BWV 232, de J.S. Bach (ground). Tanmateix, si bé l’ostinato garanteix la unitat de la peça, les altres veus -amb la tècnica de la variació o no- han d’assegurar-ne la varietat.
El fenomen de l’ostinato es pot documentar des de l’Edat Mitjana, amb el Sumer is icumen in del segle XIII. Al segle XIV, autors com G. de Machaut utilitzaren l’ostinato rítmic en els motets isorítmics. Ja en el decurs del segle XVI floriren a Espanya, Itàlia i França les variacions basades en un ostinato harmònic, com ara diferencias, partites, etc. L’ostinato també tingué una forta presència durant el Barroc i estigué molt vinculat a la passacaglia, la xacona o el ground. Durant el Classicisme i el Romanticisme caigué en desús, però experimentà una regeneració al segle XX gràcies a autors com I. Stravinsky (Simfonia dels salms, 3r mov.), P. Hindemith (Concerto per a orquestra, opus 38, Basso ostinato), G. Ligeti (Fanfares, 3r dels Études per a piano), etc. (Vegeu també la llista d’obres citades a passacaglia i xacona.) Finalment, cal assenyalar que el fenomen d’un disseny repetit al llarg de tota la peça és molt present en moltes cultures extraeuropees.
Bibliografia
- Schnapper, L.: L’ostinato, procédé musical universel, Éditions Champion, París 1998