Inicià els estudis musicals a Badajoz i els continuà amb E. Arrieta al Conservatori de Madrid, centre on el 1870 obtingué el primer premi de composició. Fou un flautista notable i redactà un mètode d’aquest instrument: La flauta: su historia, su estudio. Mai, però, no aconseguí la càtedra de flauta al Conservatori de Madrid. Durant divuit anys exercí com a director en diferents teatres madrilenys i compongué algunes sarsueles amb autors com M. Fernández Caballero, T. Bretón, J. Rogel i T. López Torregrossa. Fou, però, quan començà a col·laborar amb F. Chueca que arribaren els títols que li donaren més anomenada, com ara La canción de Lola (1880) i La Gran Vía (1886). El seu fill Joaquín, conegut amb el nom de Quinito per diferenciar-lo del seu progenitor, fou també compositor. Pare i fill escriviren conjuntament algunes òperes (La batalla de Tetuán, La noche de San Juan, etc.).