Cap al 1222 ingressà a l’orde dominicà a Pàdua, on rebé la seva formació. Ensenyà a l’Estudi General de Colònia i tingué Tomàs d’Aquino com a deixeble. Fou canonitzat el 1931. Les seves referències a la música es troben disperses en els seus escrits i són destacables els seus comentaris sobre la Política d’Aristòtil. Per a ell, la música acomplia tres funcions: era lúdica, servia per a purificar i també recreava l’esperit. Albert assegurà, avançant-se a la seva època, que cantant i fins i tot ballant es podia arribar a expressar els sentiments. Un catàleg del segle XV li atribueix el tractat Summa de scientia musicali i un comentari al De musica de Boeci, escrits que són desconeguts.