Es va formar a Kronstadt i es graduà a Sant Petersburg en història i filologia. Del 1904 al 1910 estudià al conservatori de la mateixa ciutat, amb A.K. L’adov i N.A. Rimskij-Korsakov. El 1919 col·laborà en la fundació de l’Institut d’Història de les Arts i, des del 1920, en dirigí el departament de música. Del 1925 al 1943 fou professor d’història, teoria i composició al Conservatori de Leningrad, on fundà el departament de musicologia. A partir del 1943 ho fou del de Moscou, i alhora encapçalà la secció de música de l’Acadèmia de les Ciències de l’URSS. Durant els anys vint fou un gran activista a favor de les tendències musicals contemporànies, tant occidentals com soviètiques. Es va interessar per la música russa dels segles XIX i XX, especialment I. Stravinsky i M.P. Musorgskij. Escriví un tractat de teoria analítica (1947) que es convertí en model per a l’anàlisi formal en l’òrbita soviètica. En la seva faceta de compositor, cultivà la música incidental, l’òpera, el ballet, la música simfònica, la de cambra i la cançó. El seu estil seguí les pautes del nacionalisme rus i les posicions oficials del règim soviètic.