Vida
Sembla que era d’origen humil i, segons la seva Vida, estigué al servei del vescomte de Ventadorn. Després passà a servir Elionor d’Aquitània, que el 1152 es casà amb Enric Plantagenet, futur Enric II d’Anglaterra. Més tard entrà al servei del comte de Tolosa Raimon V (1148-94) i, un cop mort el comte, ingressà al monestir de Dalon, on és probable que morís. Ventadorn és considerat el trobador més important, entre altres raons per l’alta qualitat de la seva música. Se li atribueixen quaranta-cinc composicions poètiques, divuit de les quals es conserven encara amb la melodia completa i d’una altra només en queda un fragment. Aquesta xifra és molt superior a la de la resta d’obres conservades dels trobadors de la seva època. De quatre d’aquestes melodies hi ha contrafacta en llatí, alemany, francès, occità i català. És especialment interessant el cas de Can vei la lauzeta mover, una de les peces que assolí una difusió més gran a l’Edat Mitjana. Conservada en no menys de vint-i-tres manuscrits, Dant s’inspirà en la seva primera estrofa per al cant núm. XX del Paradís; entre els seus nombrosos contrafacta destaca Senyora, tot vostre voler, que correspon a una de les estrofes del Misteri de l’Assumpció de València, representada por primera vegada el 15 d’agost de 1416. Malgrat la seva popularitat, no sembla que Ventadorn exercís gaire influència entre els trobadors de la generació següent, tot i que la seva presència a Aquitània i possiblement a Anglaterra degué ser decisiva per a la divulgació de la poesia i la música trobadoresques al nord d’Europa. La seva obra era intimista i cantà exclusivament el fin amor en un estil diàfan propi del trobar lèu, del qual fou un partidari convençut. La ductilitat melòdica era la principal característica de la seva música, que emprava tota mena d’esquemes formals, incloent-hi els que no tenen repeticions.
Bibliografia
- Fernández I. i Lafont, R. ed.: Las cançons dels trobadors, Institut d’Estudis Occitans, Tolosa 1979
- Gennrich, F. ed.: Der musikalische Nachlass der Troubadours, dins "Summa Musicae Medii Aevi", núm. 3, Darmstadt 1958
- Werf, H. van der ed.: The Extant Troubadour Melodies, Rochester, Nova York 1984