Després de formar-se amb S. Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca. El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies. Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals. L’any 1649 succeí G. Valentini com a mestre de la capella imperial. Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals. També escriví diferents oratoris en la línia de G. Carissimi per a festes religioses assenyalades. A banda d’aquesta música religiosa, fou important en la introducció de l’estil operístic italià a Viena. Les seves òperes seguiren els models de M.A. Cesti i F. Cavalli, amb àries curtes i senzilles i recitatius secs, alternats amb ritornelli instrumentals. L’activitat que li donà més renom fou la composició de música instrumental, en la qual feu servir tant les formes a gran escala de la canzona policoral veneciana hereva dels Gabrieli com les noves formes pluriseccionals de la sonata en trio incipient.