Les seves cançons inconformistes no solament tingueren una gran importància a la França de la postguerra, sinó també en el moviment de la Nova Cançói en cantautors catalans posteriors. D’adolescent ja s’interessà per la poesia i la cançó. L’any 1939 es traslladà a París per aprofundir l’obra de poetes com Mallarmé i Baudelaire. Després de la Segona Guerra Mundial visqué en la pobresa, i creient que no arribaria a la talla dels poetes esmentats decidí dedicar-se a la cançó. L’any 1952 començà a tocar la guitarra i a cantar pels cabarets de Montmartre temes com La mauvaise réputation i Le Gorille i més tard Il n’y a pas d’amour heureux i La chasse aux papillons. La seva veu fosca i unes lletres iròniques, llibertàries i honestes encara tenen molt bona acollida arreu.