Camarón de la Isla, pseudònim de José Monge Cruz, fou el cantant de flamenc que més va fer per renovar la tradició d’aquest estil. La seva veu potent, esquinçada i plena de dramatisme representava a la perfecció la desesperació de les famílies gitanes del sud espanyol, d’on procedia. L’any 1969 començà a fer discos amb Paco de Lucía, acollits pel públic amb molt d’èxit. També cantà amb altres guitarristes, com Raimundo Amador i Tomatito, i obrí el flamenc a elements provinents del rock, el jazz i les músiques orientals, i fins i tot col·laborà amb la Royal Philharmonic Orchestra. L’addicció a l’heroïna afectà la seva carrera, i va morir quan tot just se’n recuperava. Aleshores nasqué un gran mite per als joves seguidors del flamenc.