Manolo Caracol

(Sevilla, 1909 — Aravaca, Madrid, 1973)

Cantaor andalús, considerat una de les grans veus del cante gitano.

Nen prodigi del flamenc, Manuel Ortega Juárez, conegut com a Manolo Caracol, guanyà el Concurs de Cante Jondo de Granada del 1922, organitzat per Manuel de Falla i Federico García Lorca, gràcies al qual inicià una brillant carrera. Anomenat en aquella època Niño de Caracol, cantava sobretot en festes privades que, de vegades, duraven més d’un dia. En esclatar la Guerra Civil es dedicà al teatre. A partir del 1943 formà parella artística amb la balladora de flamenc Lola Flores, i l’èxit de la parella en espectacles com La Salvaora o La niña de fuego els dugué a donar la volta al món i els obrí les portes del cinema. També treballà amb Concha Piquer, i més tard regentà el seu propi tablao a Madrid. El seu geni artístic feu que sovint fos criticat pels més puristes, que no acceptaven el fet que cantés amb acompanyament d’orquestra o de piano.