Vida
Debutà el 1962 com a actor a la seva ciutat natal. El 1964 anà a Barcelona, on compaginà la tra jectòria teatral i cinematogràfica amb la de cantant i rapsode, adscrit a la Nova Cançó. A banda de les pròpies lletres, d’esperit contestatari i sarcàstic i, alhora plenes de sensibilitat (La fera ferotge, 1968; Crònica d’un temps, 1973; A Alcoi, 1974; Ovidi a l’Olympia, 1975; De manars i garrotades, 1977; Bon vent i barca nova, 1978; 4-02-42, 1980; Per sempre, 1995), fou un destacat intèrpret de poemes d’altres autors, molt especialment de Joan Salvat-Papasseit (Salvat-Papasseit per Ovidi, 1976) i de Vicent Andrés Estellés (Coral romput, 1980). Sovint l’acompanyà a la guitarra Toti Soler. Del seu repertori, obtingueren un gran ressò Perquè vull, La fera ferotge i Homenatge a Teresa.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Montllor, Ovidi; Pi de la Serra, Francesc; Febrés, Xavier: Ovidi Montllor, Francesc Pi de la Serra, Ajuntament de Barcelona; Laia, Barcelona 1986
- Cerdán Tato, Enrique: Ovidi Montllor, Ediciones Júcar, Madrid 1980