De molt jove viatjà per Europa formant part de grups que actuaven en locals d’Alemanya, Suècia i Dinamarca. Posseïdor d’una veu greu molt característica i d’una imatge escènica franca i desimbolta, després de publicar un primer disc poc difós, Canta a la vila (1980), aconseguí la popularitat a Mallorca amb el disc Càrritx i roses (1983), en el qual ja es manifesten els seus trets bàsics: un lirisme planer, una gran habilitat de melodista —inspirat sovint pel folklore illenc— i un humor poc depurat però directe i efectiu. Després d’Illamor (1985), aconseguí l’èxit al Principat amb Mallorquins i catalans (1986). Seguiren els àlbums Tomeu (1987), Arrels (1988), Els cors ferits (1990), Sirena (1992) i Una aclucada d’ulls (1994), en què incorpora progressivament elements musicals i versions d’originals anglosaxons, sobretot de tipus country, estil esdevingut predominant en la seva trajectòria des de la segona meitat dels anys noranta: Anuats (1995), De tot cor (1997), Penya al descobert (1998) i Això és pecat (2001). L’any 2003 publicà el seu primer disc cantat en castellà, Fácil. L’any següent tornà al català amb Sa força d’una mirada, al qual seguiren Paraules que s’endú es vent (2007), És per tu (2012), Arruix! (2013) i R.D.I. Comunitat des Pla (2019). Ha publicat els recopilatoris 10 anys d’èxits (1992), Balades (1996), Antologia (1999) i Bàsic (2007), i els directes Concert al Palau d’Esports de Barcelona (2002) i Tomeu Penya 30 anys després (2010). El 1992 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en l’apartat de música pop.
Tomeu Penya
© Fototeca.cat
Nom pel qual és conegut el cantautor Bartomeu Nicolau Morlà.