Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals. A tretze anys ja actuava com a professional. Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere. En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz (1956) i Dance mania (1958) són bàsics per a entendre aquest gènere. Els anys seixanta es consolidà col·laborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va, que després popularitzà Carlos Santana. Fou guardonat cinc vegades amb el premi Grammy. Actuà, entre altres pel·lícules, en Dies de ràdio (1991), de Woody Allen.