Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant". Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format. És autor d’innombrables himnes (madraše) i homilies ritmades (memre). La madraš¯a, que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sil·làbics molt variats. Era un text destinat a ser cantat, i fins i tot s’han conservat els noms de les melodies emprades com la Memra, forma derivada d’un verb que significa ’dir', ’pronunciar'. És un text poètic amb una mètrica de versos isosil·làbics, normalment de 7+7 versos. Moltes de les composicions d’Efrem encara són cantades en la litúrgia siríaca, tant en la sirooriental com en la sirooccidental.