Gerhard Grenzing

(Insterburg, Alemanya, actualment Cern’achovsk, Rússia, 1942)

Orguener alemany establert al Papiol (Baix Llobregat).

Vida

El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R. von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat. Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques. Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G. Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina. El 1969 s’instal·là a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974. Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i internacional de grans orgues. Ha realitzat nombroses restauracions i reconstruccions en l’àmbit català, estatal i europeu. Ha construït més de 140 instruments, alguns dels quals de dimensions considerables. Destaquen els de l’Auditori Nacional d’Espanya a Madrid, del 1990 (IV/68 amb dues cadiretes), el Palau de la Música de València, del 1989 (IV/40), l’església de l’Hospital de Los Venerables Sacerdotes a Sevilla, del 1992 (IV/40), i l’Auditori de Niigata, al Japó, del 1998 (IV/69, amb dues cadiretes). El 1999 construí l’orgue de la catedral de l’Almudena (Madrid) i el de la catedral de Brussel·les, aquest darrer amb tres grans cossos penjats, completament independents. Expert en les obres de l’orgueneria mallorquina i catalana, les quals admira, especialment la de Jordi Bosc, és enginyós en els plantejaments i en les solucions estructurals que exigeix un orgue de grans dimensions (acoblaments semipartits, mecànica compensada, etc.). D’estètica innovadora, ben fonamentada en la tradició, aporta noves perspectives a la interpretació de les grans obres universals de la música per a orgue.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Dalda, Luis; Grenzing, Gerhard; Blancafort, Gabriel; Llenas, Quim: Los órganos del Auditorio Nacional, Ministerio de Cultura, 1990