Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català. El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona (1689), seguit de l’orgue major de Montblanc (1703) i els de les esglésies dels Carmelites Descalços (1709), Sants Just i Pastor (1715) i Sant Sever (1721), tots de Barcelona. Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare. Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu (1712), Sant Miquel de la Barceloneta (1728) i Santa Maria de les Jonqueres (1731), tots de Barcelona, i els de Santa Maria de Mataró, el del presbiteri de Montserrat (1734), Santpedor (1741), Bagà, la seu de Barcelona (1754), la Seu d’Urgell i Santa Maria d’Igualada (1758); a més, reformà l’orgue gran de Montserrat el 1737. El seu germà Josep (~1707-~1764) bastí, amb el seu pare, el de Sant Francesc de Ciutadella (1726). Construí els de Camprodon (1731), Santa Maria d’Alguaire (1736), Alcover (1745), Talarn (1748), Monistrol de Montserrat (1756) i els de la Mercè (1757) i Santa Maria del Pi de Barcelona.