Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M. Carreras. Posteriorment col·laborà amb J. Ballester i V. Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia. El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’instal·là a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic. A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F. Pla i Vila. Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i també moltes altres feines de decoració. Cap al 1885 obrí el seu taller definitiu al carrer de la Diputació. Fou en certa manera l’introductor a Barcelona de l’ús dels telons curts, dotats d’una gran sensació de realitat gràcies a la perspectiva i al clarobscur; també introduí el sistema de fermes i bambolines adequades a cada decoració i el costum de deixar la sala a les fosques durant la representació. És un dels fundadors de l’escola catalana d’escenografia realista i autor de l’obra crítica Artes escenográficas.