Començà estudiant violí a Croydon, amb Joseph Beckwith, al mateix temps que cantava en cors parroquials presbiterians. El 1890 va entrar al Royal College of Music de Londres per estudiar violí, i allí realitzà les seves primeres composicions, de tipus religiós, per les quals s’interessà l’editorial Novello, que el 1891 li publicà In thee, O Lord. L’any 1892 inicià estudis de composició amb Ch. Stanford. Aviat s’interpretaren en públic altres obres seves, com un quintet de piano, una sonata per a clarinet, o les Five Fantasiestücke per a quartet de corda, totes elles composicions cambrístiques. El 1897 deixà el conservatori i rebé el primer encàrrec d’un festival anglès. Les seves composicions foren conegudes per Edward Elgar, que l’encoratjà en la composició i el recomanà al festival dels Three Choirs. D’aquesta primera època data una cantata estrenada per Stanford, Hiawatha’s Wedding Feast, a partir de la qual el nom del compositor fou conegut tant a Anglaterra com als EUA. A partir d’aquest moment tingué molts encàrrecs d’altres composicions, com la cantata A Tale of Old Japan, una de les seves millors obres. Destacà també com a compositor de música incidental i com a director. A Londres dirigí la Händel Society, i fou professor al Trinity College of Music. La seva música és deutora de l’estètica romàntica, sobretot d’Antonin Dvorák, a qui admirava; Coleridge-Taylor es proposà de dignificar el paper i la cultura de l’home de color en la societat occidental.