Entre el 1701 i el 1726 tocà la tiorba a la cort dels Habsburg, a Viena. El 1713 succeí Johann Joseph Fux com a compositor cortesà. Des d’aquest càrrec s’ocupava, entre altres obligacions, de les representacions operístiques que tenien lloc durant la temporada de carnaval, indubtablement l’esdeveniment musical més important de l’any. El 1729 retornà a Itàlia, i tres anys després es traslladà novament a Viena, on continuà produint espectacles per a la cort. Escriví molta música teatral. De les més de trenta obres destinades a l’escena destaquen les òperes Clotilde (1706) i Don Chisciotte in Sierra Morena (1719), obra còmica que li donà molta popularitat. També cultivà l’oratori, en realitat òperes sacres amb una important atenció als solistes i els efectes dramàtics, i la cantata de cambra sobre textos profans. Les seves misses i altres obres religioses tenen menys importància. Malgrat la seva ocupació principal com a tiorbista, no deixà música escrita per a aquest instrument. És autor d’un tractat de mandolina.