Vida
Format musicalment com a nen cantor del monestir de Sankt Florian, amplià més tard els seus estudis a la Musikakademie de Viena, on fou deixeble de J. Marx. Entre el 1923 i el 1933 fou mestre d’escola primària a Wels, activitat que compaginà amb la de compositor, organista i mestre de cor. El 1934 fou nomenat professor del Landeskonservatorium de Leipzig -a partir del 1941 Hochschule für Musik-, i el 1942 rebé el càrrec de director d’aquest mateix centre. També exercí la docència en altres centres: fou professor de composició (1945-48) i més tard director del Mozarteum de Salzburg, i feu classes de composició a la Hochschule für Musik de Stuttgart (1948-63). Tot i que gran part de les composicions de joventut foren destruïdes pel mateix autor, i d’altres, arran dels bombardeigs del 1943 a Leipzig, és autor d’una obra àmplia que inclou música orquestral, coral i de cambra. A més, també escriví música per a orgue, la qual inclou vint-i-dues composicions on és evident un coneixement exhaustiu del contrapunt i de la tradició organística germànica. Pel que fa a les cançons i les peces de cambra i per a piano conservades, és clara la influència d’A. Schönberg i també de C. Debussy, M. Ravel o A. Skr’abin. La majoria de composicions conservades són obres per a orquestra i també per a cor, les quals palesen el profund coneixement que David tenia de la música alemanya medieval, del Renaixement i del Barroc, com també de les propostes musicals més innovadores del seu temps, per exemple el serialisme de la Segona Escola de Viena, i fins i tot del jazz. Això fa que la seva obra sigui difícilment classificable. Pòstumament, l’obra de David ha estat vista com un interessant exemple d’equilibri entre la tradició musical del segle XIX i les aportacions de la música del segle XX.
Obra
Orquestra
30 obres, entre les quals: 8 simfonies (núm. 1, la m, op. 18, 1936; núm. 2, op. 20, 1938; núm. 3, op. 28, 1940; núm. 4, op. 39, 1945; núm. 5, op. 41, 1951; núm. 6, op. 46, 1954; núm. 7, op. 49, 1956; núm. 8, op. 59, 1964-65); Concert per a flauta (1934); Partita, núm. 2, op. 27 (1939); Sinfonia preclassica super nomen HASE, op. 44 (1953); 2 concerts per a violí (núm. 1, op. 45, 1952; núm. 2, op. 50, 1957); Sinfonia breve, op. 47 (1955); Concert per a violí, núm. 2 (1957); Spiegelkabinett, vals, op. 55 ('Gabinet de joc', 1960); Concert per a orgue, op. 61 (1965); Chaconne, op. 71 (1972)
Cambra
Unes 10 obres, entre les quals: Duo concertante, vl., vlc., op. 19 (1937); Sonata, fl., vla., guit., op. 26 (1940); Trio, fl., vl., vla., op. 30 (1942); 4 trios de corda, op. 33 (1945-48); Trio, fl., vl., vlc., op. 73 (1974)
ORGUE
22 obres, entre les quals: Fantasia super ’L’homme armé' (1929); Das Choralwerk, 21 vol. ('Obra coral', 1932-74); Partita on B-A-C-H (1964);Hölderlin; Ode-Elegie-Hymne, op. 70 (1970)
Música vocal religiosa
Unes 40 obres, entre les quals: Deutsche Messe, op. 42 ('Missa alemanya', 1952); Missa choralis de angelis, 4 v., op. 43 (1953); Requiem chorale, v. solistes, cor, orq., op. 48 (1956); 5 Choralkantaten, S., A., B., org., op. 60 ('5 cantates corals', 1965); Mass, 4 v., op. 67 ('Missa', 1968); 3 Evangelienmotetten, 4 v., instr., op. 69 ('3 motets evangèlics', 1971)
Música vocal profana
Unes 10 obres, entre les quals: Es ist in Schnee gefallen, 4 v. ('Ha caigut a la neu', 1961); 3 Chorsätze, 4 v., op. 76 ('Tres composicions corals', 1975)