La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor. És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apol·lo, Hermes i altres. Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades. Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa. A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren l’origen del teatre. De fet, el mot tragèdia significa etimològicament "cant dels sàtirs", és a dir, cant dionisíac. En les representacions dels vasos de l’antiga Grècia, Dionís apareix entre els seus seguidors, sàtirs i mènedes, tocant cítoles, címbals i siringues. Durant l’imperi Romà el culte a Dionís romangué i la música continuà tenint un paper molt destacat en les cerimònies celebrades en honor d’aquesta divinitat.