Ha estat un dels científics més prolífics i amb interessos més diversos. Amb J. Bernoulli, J.B. D’Alembert i altres investigadors, establí els fonaments matemàtics i físics de l’acústica actual i, mitjançant les seves aportacions al càlcul diferencial, feu una contribució fonamental a l’estudi de la propagació de les ones sonores. S’ocupà també de qüestions com l’harmonia i la teoria musical. Vers el 1726 escriví Dissertatio physica de sono, on estudià els diferents tipus de vibracions de l’aire i dels cossos que donen lloc als sons. El 1739 publicà el tractat Tentamen novae theoriae musicae, ex certissima harmoniae principiis dilucidae expositae, on aplicà models matemàtics a conceptes com la consonància o la modulació.