Es formà musicalment al monestir de Montserrat sota el mestratge d’Anselm Viola i Narcís Casanoves, i el 1790 hi prengué l’hàbit de monjo benedictí. Notable instrumentista de corda -violí i violoncel- i d’orgue, l’any 1792 fou nomenat mestre de l’Escolania, de la qual també fou organista. Després de la guerra del Francès col·laborà en la restauració de l’Escolania i en la recuperació d’obres musicals. Més tard, fou també organista del monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Tant Benet Brell com Baltasar Saldoni foren deixebles seus. De la producció musical de Josep Vinyals destaca l’obra per a tecla, de la qual és una reeixida mostra una col·lecció de sonates per a orgue compostes el 1797. També cal esmentar-ne el corpus d’obres per a diversos instruments, com ara els sis quintets per a dos oboès, dues trompes i baixó. Copià, a més, diverses obres de Narcís Casanoves.