Vida
Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical. Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral. La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol. Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra (1973), el Premio Asturias (1978) o l’Enric Morera (1980), desenvolupà un estil personal, força basat en la tradició. Cal destacar la importància que, dins la seva obra, tenen les composicions per a cobla. Paral·lelament a la composició, des del 1997 acompleix una important tasca pedagògica com a professor del Conservatori Superior de Música de Barcelona.
Obra
Solo
Reaccions, pno. (1979); Preludi, pno. (1983); Amor joi mi renovella, guit. (1984)
Cambra
Ocells perduts II, 4 guit. (1975); Idil·li, 2 guit. (1977); Alliberació, cl., perc., vlc. (1978); Ocells perduts IV (1986); Inici de càntic, fl., cl., fg., perc., pno., vl., vla., vlc. (1989); Discantus, qt. c. (1990)
Cor
L’home que llaura, cor i orq. (1972); A València hi ha una dama, cor mixt (1973); M’agrada sentir la sardana de lluny, cor i cobla (1974); Dessobra la terra, cor mixt (1976); Nadal prop del mar, cor mixt (1976); El viaje definitivo, cor masc. (1976); Pater Noster, cor mixt (1977); Ave Maria, cor v. blanques (1978); Assaig de càntic al temple, cor mixt (1982); La sardana, cor i cobla (1982); Casa pagesa, cor mixt (1983); Manzanita colorada, cor mixt (1984); Tres cançons dels Beatles, cor mixt (1985); Cançó de bressol, cor v. blanques, 2 fl., pno., vlc. (1986)
Cobla
Dalt dels bessons (1973); Ciutat submergida (1977); Poema urbà (1984); Ball de Santa Tecla (1984); Quima (1987); Vells sons, nous sons (1987); La sirena i el dofí (1988); Tardor (1989)