Alumne de Ramon Rossell i de Josep Coll, debutà a quinze anys. Formà part de nombroses cobles, com ara La Principal de la Bisbal, Els Peps de Figueres, la Cobla Barcelona, la Cobla Selvatana, La Principal de Badalona o la Cobla Principal del Llobregat. A més d’excel·lir com a tenorista, destacà per la seva important labor pedagògica, duta a terme amb gran rigor. Creà escola en un moment, la dècada dels seixanta, en què el relleu generacional d’intèrprets de tenora no era gaire esperançador. A partir del 1966 impartí classes al seu domicili de Barcelona i, més tard, a la seva vila nadiua, Vidreres, a l’Escola Experimental de Cobla de Sabadell i al col·legi dels maristes de Badalona, entre altres institucions. Considerat un gran mestre, rebé nombroses mostres de reconeixement. Així, per exemple, el 1973 la Diputació de Barcelona li atorgà la Medalla de Bronze al Mèrit Cultural per la seva tasca pedagògica i musical.