Fill d’un organista, rebé del seu pare els primers coneixements musicals, i amplià els seus estudis a l’escola de l’Orquestra del príncep Ogiňki, a Plungẹ. Del 1894 al 1899 estudià amb Z. Noskowski a l’Institut de Música de Varsòvia, i el 1901 anà a Leipzig a estudiar contrapunt i composició amb S. Jadassohn i C. Reinecke. Novament a Varsòvia, el 1902 ingressà a l’Escola de Dibuix de la ciutat, i dos anys més tard ho feu a l’Escola de Belles Arts. En aquesta època es destacà per la seva activitat a favor del moviment nacional lituà, i fou director dels cors lituans de Varsòvia i Vílnius. El 1906, la seva obra pictòrica triomfà entre el públic i la crítica en una exposició a Peterburg. L’any següent, a la Segona Exposició d’Art Lituà, presentà les primeres sonates pictòriques. Com a compositor, si bé en un principi seguí el corrent encapçalat per F. Chopin i l’escola romàntica polonesa, aviat trobà un llenguatge musical propi que el convertí en un dels precursors de l’atonalisme i el serialisme. Destacà principalment en la composició d’obres per a piano.