Fou membre del Joffrey Ballet de Nova York i, a partir del 1973, del Ballet de Stuttgart. El 1980 inicià una etapa com a coreògraf independent per Europa i els EUA fins el 1984, que prengué la direcció del Ballet de Frankfurt i estrenà Artifact, seguida, entre d’altres, per Steptext (1985), el music-hallIsabelle’s dance (1986), Impressing the Csar (1987), The Vile Parody of Adress (1988), Eidos (1996), Quintett (1997) i Workwithinwork (1998). Ha adaptat la tradició clàssica acadèmica al moviment postmodern americà. En la seva obra, la dansa es mostra com un art construït per estructures inestables, i es presenta com una força vital que, per bé que sorgeix del desequilibri, s’acosta a l’acrobàcia.