Fou educat al monestir benedictí de Saint- Amand-sur-l’Elmon i, després de passar per altres centres benedictins, com ara el de Saint-Germain-d’Auxerre (Borgonya), on amplià la seva formació, retornà a Saint-Amand per ocupar-se de la direcció de l’escola del monestir. Intentà perfeccionar l’escriptura neumàtica, vigent a l’època, però, realment, la contribució més important de Hucbald a la teoria musical és el tractat De harmonica institutione, una obra de caràcter pràctic amb l’objectiu d’ensenyar els rudiments del cant pla. És la primera obra teòrica on s’explica sistemàticament la teoria musical occidental. Tingué una gran difusió i exercí una notable influència en teòrics posteriors. Hucbald escriví també algunes obres de caràcter hagiogràfic en prosa i en vers, sobretot vides de sants. Se li han atribuït els cèlebres tractats Musica enchiriadis i Scholia enchiriadis de arte musica, però, pel que sembla, aquestes atribucions són errònies. També es conserven algunes de les seves composicions.