De formació autodidàctica, el seu primer treball important fou com a arranjador a la banda de Claude Thornhill (1941-47). Del 1948 al 1950 compongué i arranjà per a una sèrie de gravacions en formació de nonet, amb Miles Davis com a principal solista (Miles Davis, Birth of the Cool). Després treballà per a la ràdio i la televisió, i el 1958 retornà al jazz amb el disc New Bottle, Old Wine i treballant novament per a Miles Davis en diversos discos, incloent-hi Porgy & Bess (1959). En aquestes obres, Evans utilitzà formacions de fins a vint components. A partir dels anys seixanta i setanta produí força obres per a orquestra, malgrat no poder-ne mantenir sempre una d’estable. Cal destacar-ne The Individualism of Gil Evans (1963), Blues in Orbit (1969) i Priestess (1977). Encara que en els seus inicis rebé la influència de Duke Ellington, Evans de seguida desenvolupà un estil enterament propi. Es destacà pel seu llenguatge harmònic, de gran riquesa cromàtica, i també per la varietat tímbrica. Incorporà la trompa a l’orquestra de jazz, des de l’època amb Thornhill. Fins i tot en les partitures més elaborades mantenia l’espontaneïtat i improvisació pròpies del jazz. - PBO -