La seva formació musical es desenvolupà en el Conservatori i després a la Schola Cantorum de París, on s’especialitzà en orgue. Ben aviat s’interessà pel cant eclesiàstic, sobre el qual feu una important i profunda investigació que li proporcionà diversos premis i mencions. Fou un dels primers musicòlegs que posaren èmfasi en els orígens orientals i hel·lenístics del cant gregorià. El 1905 fou nomenat assistent de la comissió per a la nova edició dels llibres litúrgics del Vaticà. Fou, a més, un compositor prolífic de música sacra vocal i coordinà diverses edicions modernes de música de l’Edat Mitjana, del Renaixement i del Barroc.