Després dels estudis a Viena, anà a París, on aviat fou reconegut pels seus ballets, sobretot Paquita, que obtingué un notori èxit. Més tard es traslladà a Rússia. Allí arribà a dirigir l’orquestra del príncep Jusupov a Sant Petersburg (1853-56) i, al Teatre Bol’šoj de Moscou, fou violinista i, després, director de l’orquestra (1866-72). També impartí classes de violí al conservatori, tasca que alternà amb col·laboracions per als ballets de París, com ara La source (1866) o Le poisson d’or (1867). El punt més alt de la seva música l’assolí amb Don Quixote (1869), ballet estrenat amb coreografia de M. Petipa. El 1872 fou nomenat compositor de ballets dels Teatres Imperials de Sant Petersburg, càrrec que exercí fins el 1891, any en què es retirà i tornà a Viena. Altres ballets notables són Les brigands (1875), Roxane, la belle albanèse (1878) i Nuit et jour (1882).