Divinitat procedent d’Arcàdia (Peloponès), era protector dels ramats i propiciador de la fertilitat del bestiar. És representat en forma d’home amb banyes i potes de boc en lloc de cames, i sovint un gran fal·lus. A l’igual d’altres figures mitològiques similars, com ara Dionís (entre els romans, Bacus), els silens, els sàtirs o els faunes, és un dels més vinculats a la música per raó dels seus atributs eròtics: en la iconografia sovint apareix acompanyant les muses i tocant l’aulos o la siringa -anomenada també flauta de Pan-, instrument que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, la nimfa Siringa, per tal de fugir de la persecució de Pan, es transformà en una canya que aquest arrencà i tallà a trossos, els quals, un cop ajuntats amb cera, donaren origen a l’instrument. Una altra llegenda protagonitzada per Pan és la narrada en les Metamorfosis d’Ovidi, en la qual és derrotat en un combat musical singular contra Apollo.