Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de J.L.A. Duprato. Guanyà el primer premi de solfeig el 1867 i el segon premi de piano el 1868. Les seves primeres composicions foren peces per a piano, arranjaments i cançons per als cafès concert de París. Una d’aquestes cançons, Le régiment de Sambre-et-Meuse, esdevingué una de les marxes militars més populars de França. A partir d’aleshores es dedicà a la composició d’operetes. Aconseguí un èxit extraordinari amb Les cloches de Corneville (1887), i obres com Rip van Winkle (1882), Surcouf (1887) o Panurge (1895) el convertiren en un dels autors francesos més importants d’aquest gènere, juntament amb Audran, Hervé i Messager.