Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena. Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon, de D.F.E. Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia, de G. Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà. El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres. In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera, el 1861, Faust, que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille, el 1864. També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York (1868). Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu potent i de timbre càlid, fou molt apreciada pel públic britànic. A més, era una bona actriu, amb un gran magnetisme a l’escenari.