A la Universitat de Viena aprengué musicologia amb G. Adler. També fou alumne d’A. Schönberg, amb qui estudià harmonia i contrapunt, i aviat entrà en l’òrbita de la Segona Escola de Viena. Dedicà els primers estudis musicològics principalment a l’òpera barroca. Entre els anys 1911 i 1915 fou professor d’història de la música al Nou Conservatori de Viena. Fou un dels pioners en l’estudi del cant bizantí, amb llibres com Eastern Elements in Western Chant (1942) i A History of Byzantine Chant and Hymnography (1946). El 1920 escriví la primera biografia d’A. Schönberg. Com a compositor, es donà a conèixer inicialment per les seves cançons i la seva música per a piano. En Drei Skizzen ('Tres esbossos', 1911) es fa visible la influència de Schönberg i en Der Abend ('El capvespre'), quatre peces per a piano, la de C. Debussy. També és autor de cinc òperes, quatre ballets i nou simfonies -la primera del 1945-, que continuen la tradició austríaca de F. Schubert, A. Bruckner i G. Mahler. El 1938 es traslladà a Oxford, i el 1947 fou nomenat professor adjunt de música bizantina. Es jubilà el 1956.