En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat. Té forma rectangular, amb el teclat encastat en l’instrument i les cordes obliqües respecte del teclat. El so es produeix quan, gràcies a un mecanisme de saltadors semblant al del clavicèmbal, es posen en vibració una o més cordes tensades entre dos punts fixos. Té dos ponts a la taula de ressonància, fet que contribueix a donar-li una gran sonoritat. L’origen del nom encara és obscur.
El virginal florí especialment durant el primer Barroc, i se’n construïren per tot Europa. A Itàlia presentava una forma poligonal i rectangular, amb una sonoritat plena. A Flandes, al final del segle XVI, n’hi havia dos models: l’anomenat muselar, amb el teclat al centre i les cordes pinçades lluny del pont, i un altre anomenat spinett, amb el teclat al costat esquerre i el pinçament de les cordes més a prop del pont. En el primer cas el so era més feble, i en el segon, el timbre més nasal. L’extensió més difosa era la de quatre 8es amb l’8a baixa curta. També se’n construïren d’encastats en un clavicèmbal, amb els registres de 4’ i 8'. A Anglaterra, el virginal donà nom genèric a una àmplia gamma d’instruments de teclat. Els autors anglesos que li dedicaren composicions -W. Byrd, J. Bull, O. Gibbons, entre molts altres- són coneguts encara ara com a virginalistes. Se’n fabricaren durant gairebé mig segle i, a la segona meitat del XVII, donaren pas a l’espineta travessera. Les cordes, pinçades molt a prop del pont de la part esquerra, produïen un timbre típicament nasal. Cap al 1650, l’extensió era de 51-52 tecles amb l’8a curta, mentre que més tard l’extensió fou de quatre 8es i quart amb l’8a curta. De manera semblant al clavicèmbal, Anvers fou un dels centres més importants en la fabricació de virginals. Com a artesans pioners es poden citar Granwels, Hans Bos i Martinus Van der Biest. Els més coneguts, però, foren la família Rückers: Hans Rückers, els seus fills Hans i Andreas, i el seu net Andreas. Els virginals de la saga Rückers es distingeixen per la sonoritat, la qualitat del mecanisme i els materials emprats. L’ornamentació magnificent de les caixes era l’obra de l’acurat treball dels mestres flamencs.