Lalo Schifrin

Boris Schifrin
(Buenos Aires, 1932)

Compositor, director, arranjador i pianista de jazz argentí establert als EUA.

Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E. Barenboim i M. Drago. Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O. Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz. En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop. El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62. El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió. Ha gravat i dirigit grans intèrprets de jazz i cantants d’òpera com P. Domingo, que interpretà l’òpera Cantos Aztecas a les piràmides de Teotihuacán. El 1990 compongué una obra per al final de la Copa del Món de futbol a Itàlia, ocasió en què L. Pavarotti, P. Domingo i J. Carreras cantaren junts per primera vegada. Ha dirigit un gran nombre d’orquestres de molt renom. La seva extensa obra inclou ballets, com Jazz Faust (1963), música per a formacions de jazz, l’oratori The Rise and Fall of the Third Reich, on incorporà un tall amb la veu d’A. Hitler (1967), la simfonia Lili’Uokalani (1993), dedicada a la reina de Hawaii, i les bandes sonores de The Liquidator (J. Cardiff 1965) i de la sèrie Mission: Impossible (1966), per la qual rebé dos Grammy. Nominat diverses vegades per a l’Oscar, ha estat reconegut amb molts premis i distincions.