Este

Nissaga italiana de mecenes musicals sorgida al segle XI.

Durant el període comprès entre els segles XV i XVIII, aquest llinatge es distingí per la seva protecció envers la música i les arts. Destacaren per aquest fet Leonello d’Este (1441-50), creador de la primera capella musical que tingué la cort d’aquesta família noble a Ferrara, i Hèrcules I (m. 1550), per a qui Josquin Des Prés compongué la Missa Hercules Dux Ferrarie, que convertí la ciutat italiana en un dels centres musicals més importants de l’Europa del moment. Durant el segle XVI, la capella musical dels ducs de Ferrara comptà amb músics de la talla d’Antoine Brumel, Adriaan Willaert o Alexandro Demophon. Hipòlit II tingué al seu servei el gran Palestrina, i la capella d’Alfons II acollí Luzzasco Luzzaschi i Ludovico Agostini. Al segle XVII, els Este, instal·lats a Mòdena, continuaren amb el mecenatge de la música i donaren suport a noves formes musicals com l’òpera, però aquesta tradició familiar s’anà perdent al llarg del segle XVIII.