Fill d’un comerciant genovès establert a Marsella, després d’exercir com a comerciant per un temps es dedicà a l’art de trobar. Els seus dots artístics i la seva intel·ligència li valgueren el favor de Barral dels Baus, Raimon de Tolosa, Ricard I Cor de Lleó i Alfons II de Catalunya i Aragó. En un moment determinat decidí ingressar a l’orde del Cister, en el qual es feu admetre juntament amb la seva dona i els seus dos fills. Fou prior de l’abadia de Toronet, i el 1205 fou nomenat bisbe de Tolosa. La Chanson de la croisade albigeoise el fa còmplice dels assassinats comesos per les tropes de Simó de Montfort. Folquet és l’únic trobador que Dant situa al Paradís en la Divina Comèdia. Se’n conserven vint-i-nou poemes, tretze dels quals amb música. La melodia de tres d’aquests poemes serví de contrafactum en diverses composicions, i una altra se cita en un motet, cosa que palesa la seva popularitat. N’hi ha vuit que comencen amb la mateixa fórmula melòdica -la (repetit dues o més vegades), si♭, sol i cadència final en una nota més greu-, fórmula que repeteixen, encara que menys sovint, altres trobadors contemporanis o posteriors a Folquet, però no és evident que fos creació seva. Les seves melodies figuren entre les més aconseguides del repertori trobadoresc.