A sis anys inicià la seva formació musical. Posteriorment estudià enginyeria a la Universitat de Torí. Fou editor de nombroses revistes, com "Quaderni della Rassegna musicale" i la "Rivista musicale italiana"; també publicà diverses col·leccions de música i diccionaris musicals. Dirigí i administrà diferents societats i institucions musicals, entre d’altres el Teatre de Torí (1925-31), i fou secretari del I Maggio Musicale Fiorentino. Del 1951 al 1969 fou crític musical de la revista "Tempo" (Milà). Orientà la seva recerca principalment vers la música contemporània i escriví el llibre Musicisti moderni d’Italia e di fuori (1920).