cavatina

*

f

Música

Ària breu i més simple que l'aria da capo, que apareix a les òperes de la segona meitat del segle XVIII.

Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera (Bellini, Donizetti, Verdi) o bé una d’especialment virtuosística (Rossini, Verdi). A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempomoderat. El terme cavatinas’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile (penúltim moviment del Quartet de corda, opus 130, de Beethoven).